El Ball de Cavallets fou, probablement, una de les danses més luxoses i, en aquest sentit, espectaculars dels seguicis festius reusencs del segle XVIII i el primer terç del segle XIX.
Aquest ball, és documentat a Reus des del 1620, tot i que és a començament del segle XVIII quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual. A partir del 1705, la participació del ball en les solemnitats locals, sempre de la mà del gremi de blanquers i assaonadors, serà constant. Tanmateix, a la coneguda processó del 29 de maig de 1792, amb el seu seguici de vint-i-dues danses no és, evidentment, una excepció.
El 1844 venen a Reus la Reina Mare i la mateixa Isabel II. En ambdues ocasions, en què s’organitzen solemnitats per celebrar la seva arribada, hi apareix el Ball de Cavallets. Potser és en aquest moment que la dansa desapareix de les festes locals. Malgrat tot, de les descripcions que es tenien de la dansa, sembla que inicialment era interpretada per setze balladors, vuit cristians a cavall i vuit moros a peu, a més d’un macer i un àngel.
Segons els inventaris de la confraria, els rebuts de pagament de les reparacions efectuades fan referència a vuit cavallets, mentre que els balladors són una vintena. A la primera meitat del segle XIX, la formació es reduí a quatre genets cristians enfrontats a quatre moros. Segons la forma descrita per Andreu Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallets, l’un cristià i l’altre moro, amb els seus cavallets. D’altra banda, una nota de peu de dibuix indica «lo macer combat amb l’àngel, que són los únics que no porten cavall».
El Ball es reincorpora a la Festa Major el 21 de juny del 1998. Està format per quatre genets cristians i quatre moros, a més de l’àngel i el macer. Els balladors porten cavallets penjats al cos, tots diferents.
Actualment, són propietat de la ciutat i els fan ballar membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals – CRAC -, grup que va proposar-ne la seva reintroducció, juntament amb Carrutxa.
La construcció dels cavallets es va encarregar a l’escultor reusenc Manel Llauradó. I la música segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de Daniel Carbonell. La formació que acompanyà el ball duia, inicialment, una cobla d’oboès, integrada per tres tarotes i un baixó. Durant una temporada fou acompanyat per tres gralles i un timbal, però en l’actualitat està formada per una cobla de vuit tarotes i dos timbals és l’encarregada d’interpretar la música del Ball de Cavallets.
Amb motiu del 25è aniversari de la recuperació i incorporació del Ball de Cavallets de Reus al Seguici Festiu de Reus, per la Festa Major de Misericòrdia 2023, l’Ajuntament atorga la Menció Honorífica Municipal, en reconeixement a la seva participació i tasca duta a terme en el món cultural i associatiu reusenc dedicat a la recerca i la difusió del patrimoni etnològic, la història local i la dinamització cultural.